Barbara Roller: “Quan donem menjar, massa sovint oblidem la persona que hi ha darrere.”

Entrevistem a Barbara Roller, infermera i terapeuta ocupacional de la Institució Balmes, i formadora acreditada en Estimulació Basal®. Durant la segona meitat del mes de novembre, Roller va dur a terme un curs sobre l’alimentació de persones amb discapacitat des de la perspectiva de l’Estimulació Basal per a professionals de les entitats. 

A finals del 2017 vam celebrar la formació “L’alimentació de persones amb discapacitat i necessitats de suport intensiu des de la perspectiva de l’Estimulació Basal”. Com el vas viure? 

Crec que hi va haver una bona participació. Vam parlar molt de la pràctica. A mi m’interessava molt transmetre les idees de la Basale Stimulation i no fer-ho només com a veu experta única, sinó obrir l’espai a compartir coneixements. No sempre va ser possible, però crec que en general hi va haver molt d’interès.

Com d’important és ajuntar la teoria i les pràctiques?

Estem molt acostumats a les nostres rutines diàries i els usuaris de vegades es converteixen en els nostres “objectes”. Quan planteges el tema de l’alimentació d’una persona adulta i algú t’ha de donar el menjar, primer t’espantes. De sobte ens adonem que és una situació íntima i que se’ns apropen massa. Quan en prens consciència, pots reflexionar millor sobre la teva feina i el contacte amb els usuaris.

En el curs es feia molt d’èmfasi en que l’alimentació és un procés íntim, que requereix molt respecte cap a la persona que és alimentada. 

L’alimentació requereix respecte i és particular de cadascú. Només amb una petita porció tenen lloc una gran quantitat de processos implícits. Es produeixen processos motors, perceptius, emocionals. És un procés d’una gran complexitat. Quan donem de menjar a algú pensem només en la cullera i en la boca de la persona, i massa sovint oblidem la persona que hi ha darrere.

Ja fa més de dues dècades que exerceixes de formadora d’Estimulació Basal®. Consideres que hi ha major coneixement de la disciplina dins el sector?

Crec que sí. Jo realment pensava que tothom hauria rebut ja una formació d’aquests conceptes i de la base de la Basale Stimulation. Les entitats de Confederación ASPACE són les principals receptores dels nostres cursos, és on més formem. Des de fa més de 20 anys que hi treballem. Em preocupava molt que els professionals busquessin noves tècniques dins el curs. No es tracta tant d’això sinó de conscienciar i reflexionar que el centre de la nostra atenció ha de ser la persona. Crec que més o menys ho hem aconseguit.

Vam començar amb Kinaesthetics i vam acabar les formacions amb Basale Stimulation. Tots dos moviments promouen el respecte cap a l’altra persona i el fet d’actuar sempre a partir del que aquesta ens indica. És així? 

Exacte. La Basale Stimulation i Kinaesthetics són dos conceptes que van de la mà. De fet, els formadors de Basale Stiulation, Carlos Pérez i jo mateixa, vam introduir Kinaesthetics a Espanya.  Andreas Fröhlich, el pare de la Basale Stimulation, parlava molt del moviment però no donava tantes idees concretes sobre aquest. Kinaesthetics sí que ho fa. Sigui com sigui, en tots dos conceptes se situa la persona al centre i es promou la proximitat amb la persona, escoltar-la, veure què diu i, a partir d’aquí, actuar.