25 de novembre – Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, des de la FEPCCAT volem alçar la veu contra les violències masclistes. Volem recordar que les dones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat també pateixen aquestes formes de violència i, sovint, de manera invisible. A més, volem denunciar la doble vulneració que experimenten: pel fet de ser dones i per tenir una discapacitat.

L’estudi “Diagnosi de necessitats específiques per l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d’actuació” publicat per L’Institut Català de les Dones i creat per l’associació Dones No Estàndards el 2020, mostra dades des d’una perspectiva interseccional i feminista, la discriminació i les violències que pateixen les dones amb discapacitat en el seu dia a dia.

L’informe fa visible, a través de sis àmbits concrets –treball remunerat, accés a la salut, educació, justícia i forces de seguretat, serveis socials, vida social i dimensió personal i afectiva–, l’arrel d’aquestes violències i les formes concretes en què aquestes es manifesten i impacten sobre la vida de les dones amb discapacitat.

Consulta la font d’informació en aquest enllaç.

Autores i autors: Carme Riu Pasqual, Asun Pié Balaguer i Joan Moyà-Köhler.

Podeu consultar l’estudi sencer en aquest enllaç.

A continucació us proporcionem el RESUM dels àmbits que figura en el document “Diagnosi de necessitats específiques per l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d’actuació”:

Àmbit 1: treball i ocupació

a) Violències en relació amb la impossibilitat d’accés al mercat laboral:

Precarietat econòmica, major dependència de tercers, augment de la fragilitat, feminització i discapacitació de la pobresa, aïllament social, relegació a tasques domèstiques i de la llar, incompliment de les quotes dedicades a persones amb discapacitat, manca d’accés a la formació que reprodueix manca d’oportunitats d’accés al món del treball.

b) Violències en l’accés al mercat de treball remunerat:

Ocupació de posicions per a les quals estan sobrequalificades, bretxa salarial, greuge comparatiu econòmic, incompliment de la missió central dels CET.

c) Violències en l’exercici de l’activitat laboral:

Les dones que treballen reben en major proporció violències masclistes i capacitistes que en la majoria dels casos, no es denuncien per por de perdre la feina.

Àmbit 2: accés a la salut

a) Violències en l’atenció, el tracte:

Desconsideració en l’atenció i el tracte, infantilització com a substrat d’altres problemes, menysteniment de la seva experiència i informació sobre la salut, maltractament i vexacions, manca d’adaptació d’espais i recursos, infradiagnòstic i manca de seguiment mèdic en problemes de salut no associats a priori a la diversitat funcional, infravaloració dels cossos i les vides.

b) Violències en la pràctica mèdica:

Violència destacable en les àrees de la maternitat i sexualitat, normalització de la pràctica d’esterilització sense consentiment directa o de forma coaccionada, prejudicis i estereotips de passivitat sexual que afavoreixen la manca de detecció d’abusos sexuals (tot i tenir 3 probabilitats més que la resta de dones de patir abusos sexuals),

tendència a la sobre medicació, omissions del dret a l’atenció (per raó de tendència a l’infradiagnòstic), tractaments condicionats per l’hegemonia cultural (ex: implants coclears), informació esbiaixada.

Àmbit 3: educació

a) Violències en l’accés al sistema ordinari d’educació:

Dificultats d’accessibilitat generalitzades (percentatges de dones amb discapacitat a la baixa a mesura que augmenta el nivell d’estudis), tendència a l’expulsió dels circuits ordinaris, incompliment de la legislació nacional vigent (llei 12/2009, llei 14/2010, llei 13/2014), canvis d’etapa educativa especialment conflictius, segregació també en l’àmbit no formal.

b) Violències en els espais de formació:

Bullying, socialització secundària basada en prejudicis i estereotips de gènere i funcionalitat que les inferioritzen, manca d’adaptació d’espais i materials, manca de formació del professorat.

Àmbit 4: justícia i cossos de seguretat

a) Violències en l’àmbit de les forces i cossos de seguretat:

Dificultats destacables per denunciar situacions d’abús (por a represàlies, a ser jutjades, a no ser preses en consideració), barreres actitudinals, testimonis dubtosos per raó de discapacitat, inaccessibilitat, manca de formació dels cossos policials, manca d’aplicació de protocols consensuats.

b) Violències en l’àmbit de la justícia:

Justícia percebuda com a eina de control i fiscalització, tendència generalitzada a no creure-les (especialment a les dones amb problemes de comunicació i a les dones psiquiatritzades), tendència a desestimar denuncies, revictimització, major risc de retraumatització, foment de les incapacitacions.

Àmbit 5: serveis socials

a) Violències en l’accessibilitat i atenció dels serveis socials:

Escàs nombre de dones amb diversitat funcional que arriben a serveis socials, percepció de serveis socials com a possibles fiscalitzadors, manca de recursos, suports i ajudes que facilitin acompanyar front a controlar, excessiva burocratització dels serveis, manca d’accessibilitat.

b) Violències en el camp dels recursos d’habitatge:

Dificultats d’accés a l’habitatge que impacta en les oportunitats d’una vida autònoma, crisi del model residencial (aquest incrementa el risc d’explotació, violència i abús, lluny de l’escrutini públic), necessitat d’impulsar la vida independent a través de l’assistència personal.

c) Violències en la provisió de suports:

Violències produïdes pels proveïdors de la cura (família o institucions residencials), l’autogestió de l’assistència personal actua com a preventiu.

Àmbit 6: vida social, sexual i emocional

a) Violències en l’àmbit de la parella:

Violències físiques i sexuals (20,7% de dones amb diversitat funcional front el 13,8% de la resta de dones), dificultats de les dones per a detector la pròpia violència soferta (violència de baixa intensitat o reiterada/normalitzada), aïllament social i dependència econòmica com a factors d’alt risc, violència psicològica la més comuna.

b) Violències en l’àmbit familiar:

De les agressions que es denuncien el 30% són abusos dins el nucli familiar, relegació a tasques de cura familiar, baixos nivells de detecció, aïllament social.

c) Violències en l’establiment de relacions socials:

• Manca de xarxes i vincles socials significatius

• Manca d’accés a la vida cultural i oci

d) Violències en el dret a la sexualitat:

Prejudicis sobre la seva sexualitat (infantilització i repressió) que redunda en la manca d’informació i coneixements sobre sexualitat, la qual cosa dispara el risc de patir abusos sexuals.