Quim Masferrer: “Sé que el dia de la cursa sentiré emocions que no he sentit mai abans”

A finals de juny ens vam trobar, en un estudi de fotografia de Barcelona, amb en Quim Masferrer (presentador del programa El Foraster), en Víctor, en Seryoga i en Pol. El quartet havia sigut escollit per protagonitzar el cartell de la 6a Cursa Solidrària “En marxa per la paràlisi cerebral”, organitzada per FEPCCAT i Ipsen Pharma, i que se celebrarà el diumenge 2 d’Octubre a l’Avinguda Sant Ramon Nonat del Districte de Les Corts de Barcelona. Un cop fetes les presentacions, tots van ells preparar-se per a la sessió. Els petits van engiponar-se la samarreta de la cursa (enguany estrenem el color morat) mentre Masferrer la complementava amb una de les camises amb què El Foraster prepara les seves visites als pobles més petits del territori.

Calculats els angles d’inclinació de les cadires, estudiades les llums, decidida la orientació i forma de col·locar-se de cadascú, van començar les fotografies. Mentre Carles Nin apretava el disparador, pares, mares, avis i germans dels protagonistes els recordaven: somrieu! Els instants perduts, els reajustaments de les llums o la disposició de l’estudi, van servir al còmic i actor gironí per a conèixer els seus companys de sessió i sorprendre’s, per exemple, de la velocitat que en Seryoga havia demostrat a la cursa de l’any passat, així com també per descobrir les aficions musicals d’en Víctor. Des de la FEPCCAT vam parlar amb ell sobre la col·laboració en projectes de tipus social i solidari i quina és la seva experiència. També el vam animar a venir a córrer el dia 2.

Havies col·laborat en projectes com la Cursa solidària “En Marxa per la Paràlisi Cerebral”? 

És la primera vegada que participo en una iniciativa de paràlisi cerebral. Col·laboro, això sí, des de fa molt temps, amb la Casa dels Xuclis [acollida de famílies d’infants amb càncer], amb oncologia també he fet cosetes, amb esclerosi múltiple… Sempre que t’ho demanen intententes col·laborar en projectes de tipus social. No només per ajudar, sinó també per ajudar-te a tu mateix. És a dir, es tracta d’una acció recíproca. Jo avui d’aquí en surto reforçat.

Com vius aquests esdeveniments? 

A mi la gent em dóna les gràcies per haver vingut i jo els dic: No, gràcies a vosaltres per haver pensat en mi!. Quan no saps a qui has de donar les gràcies perquè tothom s’agraeix mútuament els favors és molt bonic. La veritat és que amb jornades com la d’avui, en què et sents bé, on veus que pots ajudar i ells t’ajuden a tu, és quan et sents viu. En aquesta vida hem de fer coses per sentir-nos vius. Ja sé que és una mica contradictori, però hi ha vegades que no ens en sentim.

Serveix per trencar prejudicis? 

I per fer-ho des d’una admiració profunda. És a dir, hem de sumar paràlisi cerebral i una cursa. Podries pensar que això no casa. Què està passant? Clar que casa! A més el dia 2 d’octubre miraré de ser-hi i viure aquest esperit de superació en la que aquests nois et donen una autèntica lliçó de vida a tu. Avui n’hi ha hagut prou amb això. Les sessions de fotografia són pesadíssimes. Jo n’he hagut de fer moltes. Però ells [en Víctor, en Seryoga i en Pol] avui aquí han aguantat estoicament mirant a càmera mentre tothom els anava dient coses. I ells mantenint-se.

El dia de la cursa què faràs: 1km o 5km?

Ai pobre de mi! Jo sóc de caminar, caminant aguanto molt. El problema és que córrer no m’agrada o, millor dit, m’agrada si hi ha alguna pilota pel mig. Davant la idea de córrer per córrer sempre penso: on vaig? En canvi m’agrada molt caminar i a més a més, no només m’agrada com a exercici físic, sinó com a forma de conèixer territori. Caminant pots fer molts kilòmetres, per exemple, perquè les pulsacions no pugen excessivament, i va molt bé per la ment. Jo ho tinc dins els meus plans de treball quan estic escrivint un espectacle i tinc un nus o tinc problemes amb una escena… camines i tot s’obre. El dia 2, o correré un kilòmetre o en caminaré 5.

Des de l’humor, com es pot avançar en la inclusió i la superació de barreres?

El poder del comediant és infalible. A través de l’humor pots criticar el poder i pots denunciar. A través de l’humor també pots posar pinzellades d’humor a coses que aparentment diries que no en tenen. Avui aquí hem rigut. Hem de treure els estigmes aquests que pesen sobre moltes de les nostres realitats. L’humor és un bàlsam que ens serveix per moltes coses. De fet, és el gran poder del comediant. A mi m’agrada poder sentir això. I gràcies a l’humor segurament es poden dir coses que sinó no entrarien a l’espectador. Per tot això, has de fer que l’humor no sigui un objectiu, sinó un mitjà per explicar coses. En el cas d’avui, que he dit que hi havia humor, és perquè estem presentant una festa. Aquí no parlem d’una malaltia. Aquí presentem una festa que és la d’aquest col·lectiu, alguns d’ells molt bons i que corren molt! El dia dos, per tant, ens ho passarem tots molt bé entorn de l’esport i d’aquest esperit de superació i serà un dia en què ens tornarem a donar les gràcies.

Quin missatge donaries a aquells que dubten sobre apuntar-se o no a la cursa? 

Jo serà la primera vegada que hi aniré i en tinc moltes ganes perquè sé que allà sentiré emocions que segurament no he sentit mai abans. Estem en aquet món per sentir coses que no hem sentit mai abans. Jo, quan faig un viatge és per això. O quan faig alguna cosa d’aventura és per això. Quan t’enamores és per això. En aquesta vida només desitjo que em passin coses que no m’han passat abans. I que pugui viure-les i emplenar la motxila d’experiències. A tots els que no han vingut mai com jo, els diria: anem-hi. Perquè viurem coses que segurament no hem viscut mai abans. Ens ho passarem bé. No sabem quines coses són, fet que encara ho fa més interessant. Potser vas allà i et pots emocionar, potser hi vas i decideixes implicar-te… Les persones que no hi han anat mai sentiran coses noves i això és molt interessant!

Al final de la sessió, els protagonistes del cartell de la 6a Cursa solidària “En marxa per la paràlisi cerebral” encara es van fer una última fotografia. Juntament amb germans petits i familiars van abraçar-se i acomiadar-se. El pròxim dia que es vegin serà a l’Avinguda Sant Ramon Nonat, el dia 2 d’octubre, preparats per fer esport, visibilitzar el col·lectiu, mostrar la capacitat de lluita, esforç i superació de les persones amb paràlisi cerebral, i posar en valor el paper de les famílies, professionals i entitats per millorar la seva qualitat de vida.