Gisela: “Tots junts som més forts. Si tenim la possibilitat de col·laborar, ho hem de fer”

Matí ennuvolat a Barcelona. Dins l’estudi, al barri de Gràcia, la cantant, actriu i presentadora Gisela Lladó es troba amb els coprotagonistes del cartell de la 8a cursa solidària “En marxa per la paràlisi cerebral”. En una pausa, conversem amb ella sobre els seus projectes de futur i sobre la solidaritat.

Bon dia Gisela, com veus la sessió de fotos? 

Bé, l’Iñaki i la Nerea són súper macos. Són persones molt especials. Estar amb ells m’agrada molt, la veritat. Tenim connexió. Crec que es nota, no?

Us heu entés a la primera. Fins i tot hem vist com els hi cantaves!

Sí, no els ha convençut gaire la cançó, però ens hem estat coneixent. Ells tampoc estan acostumats a estar en una sessió de fotos amb tanta gent, però la veritat és que ha anat molt bé. La resposta ha estat súper bona.

Tu sí que més estàs acostumada a fer sessions d’aquest tipus. Quan participes de campanyes solidàries, què és el més especial?

Sí, exacte. Jo sóc una persona molt empàtica i m’arriben els sentiments i emocions de les persones. Veure l’esforç dels pares, per exemple, veure com lluiten pels seus fills, i com durant tota la seva vida ho faran, té un valor incommensurable. És immens. Em genera molt de respecte, molta admiració, i vinc amb molt de carinyo, a aportar el meu petit granet de sorra.

Sempre que pots intentes col·laborar en causes solidàries. Havies participat anteriorment en campanyes d’entitats del sector de la discapacitat?

Sí, moltes vegades. He estat amb altres associacions de Síndrome de Down, de Síndrome de Rett, he participat amb altres associacions de paràlisi cerebral, també. Totes les que puc, les faig.

La música, com saps, ajuda sovint a estimular les persones amb discapacitat.

Per suposat. En el cas de la Nerea i l’Iñaki, per exemple, són addictes a la música, com diuen els seus pares. Els agrada la música per a estar feliços, per a controlar les emocions, per a que els acompanyi en el seu dia a dia. La música arriba a tothom.

Tu ara just has acabat amb el musical Rouge. En quins nous projectes treballes? 

Estic preparant un altre musical. Serà la segona part de l’espectacle “El libro mágico”, que he fet els darrers cinc anys. Ara tornarem amb aquesta segona part, perquè creiem que té una continuïtat i, a més, molta gent ens ho demana. També estic gravant un programa de tele per TV2. Es diu “La meva mascota i jo”, i serà un magazine fantàstic d’animals. Que no se’l perdi ningú! A més, hi ha altres projectes. He estat treballant, també, en una web-sèrie (Looser).

Tornant a la sessió de fotos que fem avui. Seràs co-protagonista del cartell de la 8a cursa solidària “En marxa per la paràlisi cerebral”. Ets molt de córrer, tu?

Depèn de l’època. Ara, amb el musical, per exemple, m’ha costat molt. El teatre musical m’exigeix molt físicament i mentalment i, per tant, anava justeta d’energia. Però quan estic en èpoques més tranquil·les, sí que puc cuidar-me una mica més.

A la nostra cursa tenim dos recorreguts: un quilòmetre o cinc quilòmetres. En el teu cas, ets més de distàncies curtes o llargues?

Jo sóc de 5km. Això sí. Un quilòmetre em queda molt curt. Amb un no fem res!

Què els diries a les persones que et vegin al cartell de la cursa “En marxa per la paràlisi cerebral”?

Els diria que s’hi apuntin! Que no ho dubtin, que tots junts som més forts. La gent que necessita ajuda no la demana perquè sí, la demana perquè realment la necessita. Si tenim la possibilitat de col·laborar, ho hem de fer, en tenim la obligació!.