Dàmaris Gelabert: “Abans d’entendre el llenguatge parlat entenem la música. La primera comunicació és sonora, sense paraules”

Dàmaris Gelabert és pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils. Entre els mesos d’octubre i novembre va fer tres formacions a mestres d’educació especial i altres professionals d’atenció directa de les entitats membres de la FEPCCAT. Parlem amb ella sobre l’ús de la música com a eina per a l’estimulació d’infants amb paràlisi cerebral i altres discapacitats similars. 

Per què és important que els mestres d’educació especial i els professionals d’atenció directa coneguin els recursos de l’estimulació musical i puguin aprofitar la música?

La música és un llenguatge que els alumnes amb paràlisi cerebral i discapacitats similars entenen i al qual acostumen a respondre molt bé. Per això l’hem de fer servir més i hem de tenir estratègies i recursos per saber com utiliza-la, per connectar-nos i comunicar-nos amb ells.

De què parlem quan parlem de música?

Sovint pensem només en tocar instruments. Però oblidem que cadascú té la seva veu. La veu cantada és una eina, igual que un ritme amb les mans i amb els peus ja és una comunicació que es pot establir amb els alumnes. Parlem de música en un sentit molt ampli. Qualsevol so, qualsevol ritme que puguin fer els alumnes a què puguem donar una resposta ja és vàlid. En els cursos he volgut explicar als mestres que ells tenen la seva veu, que és un recurs musical, i la poden utilitzar.

 

Comentaves durant el curs que la música és innata a nosaltres. A què et refereixes?

L’oïda és el primer dels sentits que està format, i molta de la informació que tenim abans de néixer té a veure amb el so. Abans d’entendre el llenguatge parlat entenem la música. El que captem és la musicalitat de les paraules, abans del seu concepte. La primera comunicació és sonora, sense paraules.

En els alumnes amb paràlisi cerebral, que poden tenir molts problemes per comunicar-se mitjançant el llenguatge verbal, aquest tipus d’aproximació és molt básica, molt important. Els jocs musicals melòdics i rítmics poder servir per anar treballant amb ells i per anar-nos apropant a totes les seves capacitats.

Quines són les línies de treball del mètode Tot Sona?

Hi ha molts mètodes d’educació musical però cap en el camp de l’estimulació musical. Des de Tot Sona hem recollit elements dels diferents mètodes d’educació musical i els utilitzem per estimular els nens i nenes, per incidir en totes les seves capacitats i totes les àrees del seu desenvolupament. No busquem aprenguin música. L’objectiu és estimular a través de la música i de la cançó perquè sabem que és un llenguatge que connecta amb les emocions. Tots som musicals. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quina diferència hi ha entre la musicoteràpia i l’estimulació musical?

La musicoteràpia és una formació reconeguda, és una professió. En canvi, l’estimulació musical la pot fer qualsevol, si té els recursos que comentàvem. El musicoterapeuta porta un seguiment molt més estricte de cada cas, amb objectius concrets per cada sessió i cançó. Aquesta figura hauria d’estar a cada centre d’educació especial perquè ajudés als tutors a trobar les estratègies musicals adequades. Després, es podrien fer sessions amb els alumnes, per aules, o ajudar altres professionals creant recursos musicals per a cada cas.

Com has viscut els cursos? Quines impressions t’endús dels professionals del sector?

Estic molt contenta. He vist que hi havia molta expectació, que els mestres de vegades ja fan servir alguns recursos musicals, però potser no eren prou conscients de com d’útil podia ser aquesta eina. L’experiència dels tallers amb els infants també van ser molt boniques. Va ser on els mestres van veure la resposta dels infants i els alumnes, i que funciona.

Com ho veus a nivell general? Cada cop hi ha més consciencia sobre l’utilitat d’aquests recursos?

Hem millorat moltíssim. Jo fa més de vint anys que vaig tornar dels Estats Units, on havia anat a conèixer musicoterapeutes i altres professionals. Al tornar costava molt que la gent entengués que la música pot ajudar els nostres fills. Ha estat molt difícil. Els darrers temps la gent n’és més conscient.

Els avenços neurocientífics que han corroborat que això és cert, i també hi ha ajudat. Això motiva les famílies i els professionals a tenir més a prop la música com un recurs educatiu i terapèutic. Poc a poc anem fent camí. 

Com d’important és, aquí, la dimensió social que acompanya la música?

La música té una qualitat de cohesió social. És per compartir-la, per fer-la entre tots i gaudir-la entre tots. Per això és important que la música estigui present en tots els col·lectius: a les aules, a les escoles i fora d’aquestes.