Mercedes Fernández: “La nostra eina de treball és el cos. Com pot ser que no el coneguem prou?”

Entrevistem a Mercedes Fernandez, terapèuta ocupacional de l’INEAVA Zaragoza i formadora de Kinaesthetics,  un concepte integral per a la comprensió del moviment humà. Enguany ha celebrat un nou curs amb professionals de les entitats membres de la federació. La conversa posa en perspectiva la formació i el coneixement del propi cos i del moviment.

Com valores la formació de Kinaesthetics per a professionals de les entitats?

El curs va anar molt bé. Ho valoro així, en primer lloc, perquè ens ho vam passar bé i tots ens hi vam trobar molt a gust. En segon lloc, també perquè vaig poder veure l’evolució del grup. Al principi la major part buscaven tècniques per a fer transferències, però al llarg del curs van anar modificant el llenguatge i estaven més centrats en l’objectiu de Kinaesthetics, buscar camins per a un moviment possible.

Ja portem més de tres formacions de Kinaesthetics organitzades des de la FEPCCAT. Has notat si els professionals coneixen més la filosofia de Kinaesthetics?

Sí, és així. Malgrat que molts parlaven de transferències a l’inici, també era molt present l’expressió “conèixer el moviment”. Es nota que aquells professionals que ja han fet el curs estan deixant una base de coneixement a les seves entitats. Això, a l’inici, era poc freqüent. Ara noto que cada cop he de centrar menys al grup.

La gent descobreix idees sobre el propi cos i el moviment que desconeixia abans? 

Durant el dia a dia tots ens movem automàticament. No som conscients de com ho fem. Des del moment en què ens preguntem com ho fem, en prenem conciència. Això és fonamental per trencar els esquemes: veure que cadascú és diferent i es mou diferent resulta molt interessant. Sempre podem ampliar els patrons de moviments del nostre propi cos, tant si tenim una discapacitat com si no.

Durant les formacions, s’acostuma a treballar per parelles. Perquè és important fer-ho d’aquesta manera i col·laborar amb els companys?

Jo convido a les persones que reben la formació a no treballar sempre amb el mateix company. Si treballes amb una sola persona descobriràs molt bé i molt a fons com és el moviment d’aquella persona, però la sensibilitat i la competència es desenvolupa a base de descobrir diferències, i per a això cal treballar amb el moviment de moltes persones.

El contacte i la formació pot enriquir també la vida privada? 

Tot el que aprenem en aquest curs, centrat en conceptes Kinaesthetics per a les cures assistencials, apunta a l’àmbit professional, però ressona en tot el que sigui el moviment humà i la nostra activitat diària. Això val a la feina i fora d’aquesta. Com més mires el cos, més precises l’atenció i més registres pots descobrir. Això és el que fa més interessant la filosofia de Kinaesthetics.

Es present, en els estudis universitaris i altres cursos de formació, quan es parla de l’atenció a persones amb mobilitat reduïda, la idea del propi moviment? 

La consciencia corporal és una cosa que deixem de banda, fins i tot en la nostra formació. Si la nostra feina és amb persones, l’eina de treball és el nostre cos. Com pot ser que no el coneguem prou? Aquest és un error de base. Falta molt la vinculació entre les necessitats reals del treballador i les necessitats dels usuaris (infants o adults) a qui atenen. I a mi, m’agrada molt entrar-hi i intentar establir la connexió. Des de Kinaesthetics ens ho marquem com a objectiu, i ajudem a omplir aquest buit.