8M | La FEPCCAT reclama que totes les polítiques públiques parteixin d’una mirada interseccional i s’incorpori la veu de les dones amb discapacitat i cuidadores en la presa de decisions

Avui 8 de març, Dia Internacional de la Dona, volem reconèixer a les 6.874 dones que, segons dades del CatSalut, conviuen amb la paràlisi cerebral i la pluridiscapacitat a Catalunya.

Les dones amb discapacitat estan exposades a una doble vulnerabilitat, ja que han de fer front a les barreres que implica la seva condició de discapacitat i a les discriminacions de gènere. En aquest sentit, una enquesta de Confederación ASPACE de l’any 2019, exposa que el 93% de les dones amb paràlisi cerebral se sent discriminada durant la seva vida quotidiana.

Aquesta doble discriminació no només es manifesta en forma de vulneració de drets, sinó també té conseqüències econòmiques. L’informe breu sobre la paràlisi cerebral a Catalunya mostrava que les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat tenen una despesa sanitària un 267% superior a la resta de la població catalana. A això se li ha de sumar que, en el cas de les dones amb discapacitat, segons un informe de Closinggap amb el suport del Grup Social ONCE, cobren de mitjana un 16% menys que els homes amb discapacitat i un 15% menys que les dones sense discapacitat. 

Per això, és urgent que totes les polítiques públiques s’elaborin des d’una perspectiva interseccional, considerant els efectes que produeix la interrelació de gènere i discapacitat.

El greuge econòmic i la situació de vulnerabilitat no només afecta les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat, sinó també a les seves famílies i, especialment, a les mares. Convé recordar que, unes dades recents de l’IMSERSO, apunten que el 88,6% de les cuidadores no-professionals a l’estat espanyol són dones.

Aquestes dones sovint es troben desemparades, sense ajuts per a conciliar la seva tasca de cuidadores amb la seva vida social i laboral. Aquest desemparament pot explicar perquè un 80% de les cuidadores no professionals presenta quadres d’ansietat, segons un recent informe de la Diputació de Barcelona.

La figura de l’assistent personal, l’ampliació dels programes de respir, ajudes econòmiques (com les ajudes PUA) i programes de suport jurídic i psicològic a les cuidadores poden ser clau per a la millora de la seva qualitat de vida. Al mateix temps, és necessari un canvi estructural perquè els homes s’impliquin en les tasques de cures en la mateixa proporció que les dones.

Finalment, cal fer referència a la constitució del nostre propi sector. En aquest sentit,  un informe intern de la FEPCCAT evidencia el rol fonamental de les dones a les entitats:  a les escoles de les entitats de la FEPCCAT, per cada professional home hi ha 5,5 dones. En el cas dels centres diürns i residències, la diferència també és molt important, per cada 1 home professional hi ha 4,5 dones. 

Això contrasta amb les persones usuàries i alumnes d’aquests serveis, a on les xifres són força paritàries. A les escoles, sí que hi ha més nens que nenes (per cada nena hi ha 1,8 nens). A la resta de serveis, la xifra d’homes i dones és pràcticament igual (1 dona per cada 1,19 homes als centres de dia i 1 dona per 1,16 homes a les residències). 

Les tasques d’atenció i les cures a les persones han estat, històricament, feina de les dones també en l’àmbit professional. Aquestes tasques sovint han estat infravalorades, malgrat que són imprescindibles per la reproducció de la vida i la construcció d’un estat del benestar de qualitat.

És imprescindible sensibilitzar a les administracions i la societat d’aquestes problemàtiques i que es dissenyin programes i estratègies específiques per a les dones. A més, és important que es fomenti la participació activa de les dones en la presa de decisions sobre les polítiques socials, perquè puguin fer sentir les seves veus i que les seves necessitats siguin escoltades i ateses de manera efectiva.