• On som

Alex Roca: “En Marxa per la Paràlisi Cerebral és la Cursa dels meus somnis”

Quan l’Alex Roca tenia 6 mesos, va patir una encefaltis viral herpética (herpes cerebal) que li va provocar una paràlisi cerebral i una discapacitat dels 76%. 28 anys després, l’any 2019, es convertia en la primera persona amb paràlisi cerebral en completar la Titan Desert, una de les curses més dures del món. 

A més de la seva faceta d’esportista, l’Alex Roca també és divulgador i fa xerrades de conscienciació sobre les capacitats de les persones amb paràlisi cerebral. Aquest any tenim l’immens honor de que sigui l’ambaixador de la Cursa “En Marxa per la Paràlisi Cerebral. L’Alex, que també és ambaixador la Fundació Barça, representa perfectament els valors de visibilització, superació i compromís amb els drets de la persones amb paràlisi cerebral i amb altres discapacitats que vol transmetre la Cursa.

Abans de res agraïr-te de tot cor en nom de tota l’organització que hagis acceptat ser ambaixador de la Cursa. És un gran honor perquè representes tots els valors que volem transmetre. Comencem pel principi, com hem de definir a l’Alex Roca?

L’Alex Roca és un motivat de la vida que li agrada molt fer esport per demostrar a tota la societat que tothom pot el fer allò que desitja i, sobretot, que el límit te’l poses tu.

Quina és la teva rutina d’entrenament normalment?

Entreno cinc dies a la setmana, normalment, tres dies surto a córrer i dos dies de gimnàs o fisioteràpia. Però depèn del calendari de curses. Per exemple, si tinc una cursa de córrer faria això: tres dies de running i dos de gimnàs, però si tingués una prova de ciclisme els tres dies serien de bicicleta. També porto des dels 14 anys amb un entrenador personal amb qui treballo la psicomotricitat, l’elasticitat, la coordinació… A més a més, des de petit que vaig amb un fisioterapeuta amb qui faig el mètode bobath que m’ajuda molt a millorar la meva espacitat. Estic molt orgullós de tot això!

L’any 2019 vas ser la primera persona amb paràlisi cerebral en completar la Titan Desert. Com recordes aquella experiència?

La Titan Desert va ser un somni complert. Molta gent pensava que no ha aconseguiria, l’any 2018 ho havia intentat i no ho vaig aconseguir, però l’any 2019, sí! Vaig fer una de les curses més dures del món. Allà vaig viure rectes interminables a on pensava molt en moments durs de la meva infància i adolescència. Moments que viuen tots els adolescents, però quan utilitzes el llenguatge de signes i tens paràlisi cerebral, encara molt més.

Per mi la Titan Desert va significar superar etapes. Vaig demostrar que, amb molta actitud i envoltat d’aquells que sí que creien amb mi, sí que podia. Va ser molt important l’entorn: vaig anar amb un gran equip i la meva família confiava en mi. És important rodejar-se de persones que confiïn en tu i, si algun dia no confien en tu, no els facis cas, tira endavant i trobaràs persones que sí que creuaran amb tu i t’agafaran de la mà.

Què siginifica per a tu ser ambaixador de la Cursa “En Marxa per la Paràlisi Cerebral”?

Per mi, és un autèntic somni. Penseu que porto des de que vaig fer per primera vegada aquesta Cursa vaig dient a tothom que és la meva cursa preferida. Bàsicament perquè penso que no és només una cursa, sinó que és una experiència vital. Una experiència que desitjo que qualsevol persona pugui viure.

Per què és important que existeixi una Cursa com “En Marxa per la Paràlisi Cerebral”?

Sobretot, per la visibilitat i perquè és una gran mostra de capacitats. Allà respires valors: respecte, lluita i, sobretot, família… Crec que no és una cursa, li hauríem de dir “Experiència vital”. Jo espero que un dia “En Marxa per la Paràlisi Cerebral” sigui coneguda a tot arreu, i si puc posar el meu gra de sorra a què sigui molt més coneguda, ho faré. Com ja he dit moltes vegades, per mi és la meva cursa preferida. L’estimo molt. La repeteixo cada any que puc i espero seguir-la corrent i competint durant molts anys.

Precisament això t’anava a preguntar, has guanyat diversos anys aquesta Cursa…

Estic molt orgullós d’haver guanyat dues vegades i espero tornar-ho a fer. Però el que més m’agrada de la Cursa és l’esperit que s’hi respira, el companyerisme. Sempre faig la Cursa de 5 km, però la cursa de 1 km és espectacular: sempre m’encanta veure-la i aplaudir als meus companys. Espero que tothom gaudeixi molt de la Cursa d’aquest any i, si algú necessita qualsevol cosa, estaré encantat de donar el meu contacte a les famílies per oferir tot el que necessitin i lluitar tots junts per un món millor.

Ets ambaixador de la Fundació Barça que, com saps, també col·labora a la Cursa. Què significa per tu ser ambaixador d’aquesta Fundació?

Ser ambaixador de la Fundació Barça és un sort i un honor. Sempre dic que si de petit hagués pogut demanar un desig, hauria demanat ser ambaixador d’aquest Fundació perquè transmet il·lusió, valors i, sobretot, demostra aquella frase que el Barça és més que un club és real.

Imatge cedida per Alex Roca

Durant els últims dos anys, no s’ha pogut fer aquest cursa a causa de la pandèmia. A tu, com t’ha afectat la pandèmia

Cal ser realistes, com a tothom, la pandèmia em va afectar molt. Jo sóc molt mogut, esportista, també m’encanta fer xerrades a escoles, instituts i empreses per canviar la mentalitat de la societat. I, evidentment, ho vaig haver de cancel·lar tot tant de xerrades com de curses. Va ser molt frustant. Tot així, sé que soc un afortunat: vaig estar a casa i vaig estar bé. I ara, gràcies als metges i a tot el personal sanitari que ens van mantenir segurs, podem tornar a córrer la Cursa “En Marxa per la Paràlisi Cerebral”. Esperem que el COVID no torni i mai més s’hagi d’interrompre aquesta Cursa.

Abans, ens has dit que tu amb les teves accions vols demostrar que “el límit te’l poses tu”. Què significa aquesta frase?

Aquest és el meu lema i la meva forma de vida. Penso que ningú et pot dir que tu no pots fer alguna cosa. Em coneixes? I si em coneixes, per què a mi no em deixes intentar-ho? En aquesta vida, s’ha de caure per aixecar-se més fort. Així que, famílies, amics, totes aquelles persones que limiten, siusplau, deixeu que ho intentin. Sigueu al costat per donar-los-hi la mà quan caiguin, però deixeu-los-hi intentar.

Més enllà de la Cursa del 9 d’octubre, a nivell esportiu, quins reptes de futur tens sobre la taula?

Tinc moltes curses al calendari, la majoria relacionades amb temes solidaris i de conscienciació, com la Cursa contra el Càncer. Alguna Sant Silvestre… Però, sobretot, tinc un gran repte per l’any vinent: fer la Marató de Barcelona. Cap persona amb el meu nivell de discapacitat ho ha intentat, tinc moltes ganes de fer-ho i demostrar que ser diferent no significa no poder-ho intentar, que la paràlisi cerebral és una oportunitat! Sense la paràlisi cerebral no coneixeria la Cursa que farem el 9 d’octubre! Jo dono gràcies a paràlisi cerebral per ser com soc perquè jo no canviaria res del què tinc.

Per acabar, m’agradaria que definissis la cursa En Marxa per la Paràlisi Cerebral en només tres paraules?

Valors, respecte i festa. Perquè és una festa que demostra que totes ler persones amb paràlisi cerebral són capaces, úniques i sobretot diferents. Per què si tots fóssim iguals quina gràcia tindria la vida?

Així que visca la paràlisi cerebral i visca la Cursa “En Marxa per la Paràlisi Cerebral”, perquè com dic sempre és una cursa que, encara que no la creés jo, és la cursa de la meva vida.

Related Post

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.