LA FEPCCAT situa les prioritats de les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat en el marc de la Llei de Pressupostos

Tot i l’augment del pressupost, segueix sent insuficient per garantir els drets de les persones amb discapacitat

En el convuls context socioeconòmic actual, tant nacional com internacional, és fa encara més palesa la necessitat de proporcionar, des dels governs i a través de les polítiques públiques, marcs normatius amb finançaments estables que donin compliment i garanteixin els drets humans, de totes les persones, sense excepció.

Tanmateix, tot i la millora que representa el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026, que ara mateix es troba en tramitació parlamentària, sent conscients de la necessitat d’oferir a la ciutadania i la societat uns pressupostos actualitzats, des de la FEPCCAT s’estima que els pressupostos no poden eludir les necessitats de les persones amb paràlisi cerebral, pluridiscapacitat i patologies del neurodesenvolupament.

D’aquesta manera es destaquen les següents línies prioritàries, a fi de promoure un sistema de serveis i recursos basat en la qualitat assistencial, l’equitat i la justícia social en un entorn de no discriminació i d’inclusió:

• Reconeixement de l’especificitat de la paràlisi cerebral i la pluridiscapacitat

L’especificitat no és només quelcom tècnic o terminològic, sinó que és la via per atendre normativament les necessitats del col·lectiu de persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat per garantir l’exercici efectiu dels seus drets i per assegurar un sistema basat en la qualitat assistencial, l’equitat, el benestar i la justícia social. Sense aquest reconeixement explícit es segueixen perpetuant  les desigualtats i discriminacions estructurals del sistema actual, que situa a les persones amb grans necessitats de suport en un escenari de multivulnerabilitat.

Per això, cal que l’Administració s’adapti a les necessitats específiques del col·lectiu i no al revés, des d’una mirada basada en els drets humans.

• Reconeixement del rol de les escoles d’educació especial en el marc de l’escola inclusiva

L’article 24 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat determina que les persones amb discapacitat tenen dret a rebre una educació en tots els seus àmbits de la seva vida. Reconèixer i garantir el rol de les escoles d’educació especial és imprescindible per garantir el dret a l’educació de tots els infants i joves amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat.

L’alta especialització, tot i l’actual manca de recursos, permet oferir un escenari segur, a través de la cobertura social, sanitària i educativa, atenent les múltiples i complexes necessitats de manera personalitzada.

L’escola inclusiva passa inherentment pel reconeixement de les escoles d’educació especial com a úniques especialistes en l’abordatge de l’alta complexitat: cal augmentar els recursos destinats a fi d’oferir un sistema de qualitat i seguretat.

• Equiparació salarial

És improrrogable l’equiparació salarial del teixit professional que desenvolupa les seves tasques en l’àmbit dels serveis socials, en el conjunt del Tercer Sector. L’empobriment al que ha estat sotmès aquest col·lectiu el situa en una desigualtat manifesta i discriminatòria respecte als homòlegs d’altres àmbits, com educació o salut.

És doncs una clara evidència del menyspreu a les tasques de cura i atenció a la dependència i vulnerabilitat que no fa, si no, empobrir tot el sector i situar-lo en un espai de moltes dificultats socials i econòmiques que limiten greument amb l’eficiència i qualitat del sistema.

Així mateix, cal apostar per la no mercantilització d’un sector on la persona és i ha de continuar essent en el centre, prioritzant l’atenció per entitats sense ànim de lucre.

• Revisió i actualització de la Cartera de Serveis Socials

Res més evident de la situació i context precari dels serveis socials que el marc normatiu que els guia data de fa més de 15 anys. És urgent la seva actualització per oferir els serveis que atenguin les necessitats actuals amb un finançament just.

Entre altres, caldria incloure serveis adreçats al foment de la vida independent i recursos per a l’autonomia personal; activitats d’oci i lleure adaptades i accessibles per a persones amb alta complexitat i serveis de respir flexibles, que contemplin les situacions d’urgència.

• Impuls de projectes d’atenció integrada social i sanitària per a persones amb discapacitat amb alta complexitat

La integració social, sanitària i també educativa és cabdal per garantir la inclusió i accessibilitat universal de totes les persones que integren la nostra societat.

És primordial oferir arreu del territori serveis especialitzats a la petita infància (0-3 anys) així com atendre l’envelliment prematur, que en persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat es situa al voltant dels 30 – 35 anys, oferint atenció a tot el cicle vital des d’una visió familiar i comunitària.

• Provisió de recursos per les llars residències en períodes de vacances i cobrir situacions sobrevingudes

Les llars-residències s’articulen com a recurs fonamental en la promoció de la vida independent en un entorn segur, ja que permeten compatibilitzar la vida residencial amb serveis d’atenció diürna, ocupacionals o laborals. Tanmateix, l’actual normativa, rígida  i  infrafinançada, suposa moltes dificultats  per aquests serveis, doncs no contempla situacions sobrevingudes (malaltia, períodes de vacances, etc. )

• Accessibilitat plena i universal

És fonamental que es desplegui i es garanteixi l’accessibilitat universal en tots els àmbits de la societat.

Calen infraestructures, equipaments i serveis que siguin totalment accessibles i adaptats per les persones amb discapacitat i, especialment, les que presenten grans necessitats de suport.

• Transport adaptat, segur i de qualitat arreu del territori català

El transport adaptat és un servei essencial i un dret fonamental per garantir la mobilitat, l’accés als serveis i la participació plena a la comunitat de les persones amb alta complexitat.

Cal un transport que sigui adaptat, accessible, segur i de qualitat que s’ajusti a les necessitats específiques de cada persona i del territori. Per aquest motiu, és necessari un canvi de model que reconegui el transport adaptat com una prestació garantida dins de la Cartera de Serveis Socials i que s’articuli operativament a través d’una Xarxa de Transport Adaptat de Catalunya

A través d’aquestes línies prioritàries la FEPCCAT vol influir en els pressupostos per avançar cap a una societat més inclusiva i justa, garantint la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones.