Pautes d’accessibilitat física: 10 claus per a saber si la teva llar les compleix.

Coneix com ha de ser l’adequació dels espais a nivell físic per a assegurar que totes les persones que es trobin en ells puguin moure’s amb facilitat.

L’accessibilitat universal és el conjunt de condicions que han de complir els entorns, productes, serveis i materials perquè totes les persones els puguin comprendre, utilitzar i gaudir de manera còmoda i segura. Existeixen tres tipus: física; cognitiva i de senyalització; o accessibilitat de la comunicació i sensorial.

Aquesta és una de les qüestions que es treballa en el Projecte Rumbo, en el qual participem al costat d’altres confederacions del tercer sector de la discapacitat, per a promoure nous models de vida independent.

Precisament, per a les persones amb paràlisi cerebral i amb grans necessitats de suport, comptar amb una llar que sigui accessible i adequar aquest entorn a les seves necessitats, suposa una base fonamental per a la vida independent. Així, les necessitats d’adaptació poden variar segons la persona i els seus requeriments específics. Per això, des del Projecte Rumbo s’ha dut a terme una avaluació individualitzada per a assegurar que l’habitatge compleix amb les necessitats particulars de la persona amb grans necessitats de suport.

Les adequacions dels espais a nivell físic per a assegurar que totes les persones que deambulin per ells puguin moure’s amb facilitat, són les referits a l’amplària de portes, ascensors, banys, etc. A continuació, hem recopilat 10 claus per a conèixer si el lloc en el qual vius és accessible:

1.- Eliminació de barreres: L’habitatge ha de comptar amb una entrada lliure d’obstacles, com a graons o desnivells, per a permetre l’accés fàcil de cadires de rodes o altres dispositius de mobilitat com a grues.

2.- Portes àmplies: Les portes han de ser prou amples per a permetre el pas d’una cadira de rodes. El recomanable és que tinguin 82 cm d’ample i 1,70 m de llarg.

3.- Espais amplis: Els espais interiors, com passadissos i habitacions, han de ser prou amplis per a facilitar el moviment de persones amb dispositius de mobilitat i l’assistència de cuidadors.

4.- Banys adaptats: El bany ha de comptar amb un disseny accessible que inclogui una dutxa o banyera amb entrada a nivell del sòl, barres de suport i espai suficient per a la mobilitat.

5.- Cuina accessible: La cuina ha d’estar dissenyada de manera que sigui accessible per a algú que utilitzi una cadira de rodes. Les plaques de cocció i els electrodomèstics han de situar-se a una altura adequada.

6.- Interruptors i endolls accessibles: Els interruptors i endolls han d’estar col·locats a una altura accessible per a totes les persones, incloent aquelles que puguin tenir dificultats per a moure’s.

7.- Sistemes d’il·luminació adequats: L’habitatge ha de comptar amb il·luminació adequada en totes les àrees, incloent-hi passadissos i habitacions, per a facilitar la visibilitat i la seguretat.

8.- Sistemes d’alarma i comunicació: Han d’existir sistemes d’alarma i comunicació que permetin a la persona sol·licitar ajuda en cas d’emergència, com un intercomunicador o un botó de trucada d’emergència.

9.- Rampes i ascensors (si és un edifici): Si l’habitatge està en un edifici, és important que compti amb rampes o ascensors per a permetre l’accés a totes les àrees comunes i que el botó de l’ascensor estigui a una altura adequada. És important saber que el pendent màxim de la rampa ha de ser del 10% quan la seva longitud sigui menor que 3 metres, del 8% quan la longitud sigui menor que 6 m i del 6% en la resta dels casos.

10.- Seguretat: L’habitatge ha d’estar equipada amb mesures de seguretat adequades per a prevenir accidents, com a passamans en escales, antilliscants en sòls i proteccions en finestres.